CÒPIA DE LA MARE DE DÉU DE NÚRIA

ARRIBA AL SANTUARI UNA CÒPIA DE LA MARE DE DÉU DE NÚRIA FETA L'ANY 1940 A SUÏSSA
autoritats
El Santuaride Núria ha rebut aquest dimecres 31 de maig, dia de la Visitació de la Mare de Déu, una còpia de la marededeu que es va fer l'any 1940 per encàrrec d'una família catalana que es va exiliar a Suïssa durant la Guerra Civil. La va encarregar Manuel Carreras, gendre de l'humanista i científic Rafael Patxot, que durant cinc anys va custodiar la talla original del santuari.
 
Mn. Bonaventura Carrera l'havia tret del santuari i portat a França d'amagat l'any 1936 per evitar que la cremessin durant el conflicte. La família Patxot es va oferir per endur-se-la a Suïssa i custodiar-la el temps que calgués. Aprofitant que tenien l'original, van demanar a un artesà suís que els fes dues còpies. Una, continua al bisbat de Friburg, i l'altre, és la que avui ha arribat al santuari. Han passat 77 anys des que es va construir i és una imatge "molt fidel" a l'original, si bé manté els colors foscos que la talla tenia aquella època ja que encara no s'havia restaurat. La fins ara propietària, Núria Carreras Patxot, que ara té 85 anys, ha volgut donar-la al santuari amb el desig que sigui venerada i exposada en un lloc públic. L'encarregat de dur-la des de Suïssa ha estat Manuel Castellet, expresident de l'Institut d'Estudis Catalans i amic personal de Carreras. L'ha lliurat al mossèn del santuari juntament amb la documentació oficial de la donació.
20170531 Còpia Marededeu
Aquest és el parlament que ha fet Mn. Joan Perera, capellà custodi:
 
Avui té lloc aquest acte de lliurament de la còpia de la Marededeu de Núria, per part de la Sra. Núria Carreras Patxot, al Santuari, per mitjà del Sr. Manuel Castellet, gran amador i investigador nurienc.
Voldria posar en relleu el significat històric que aquesta imatge representa. Ens trasllada a l'anomenat "exili de la Mare de Déu" de l'any 1936. No repetirem aquí els fets coneguts de tothom. Només que la Santa Image de Maria se salvà de la destrucció per l'acció de moltes persones molt valentes i molt creients.
Aquesta còpia seria la germana de vicissituds de la Imatge original. Com una germana petita nascuda lluny de la pàtria, que, al llarg de la vida, ha sentit parlar molt dels costums, paisatges, climes i llums del país d'origen, però que mai no l'ha trepitjat ni ha sentit el cant dels seus ocells. Aquesta germaneta, però, ha après molt de la germana gran: n'ha après l'actitud resilient davant la sofrença, la llunyania, la solitud. I alhora n'ha rebut afecte i consol.
Em plau d'esmentar què és la resiliència psicològica: és la capacitat que té una persona per a resistir i superar agressions continuades. Està relacionada amb l'autoestima. Està demostrat que la resiliència d'una persona és major quan compta amb almenys una bona relació afectiva amb una persona. Quan un subjecte es comporta de manera resilient, pot recuperar-se després d'una vivència traumàtica i fins i tot pot sortir-ne enfortit.
 
No ens fa pensar, aquesta definició, que el nostre poble, si no hagués tingut una bona relació afectiva amb la Mare de Déu, que s'hi fa present en tantes i tantes advocacions, potser hagués minvat en autoestima i hagués sucumbit als embats dels seus adversaris? Aquesta Imatge que avui arriba al Santuari després de més de setanta-cinc anys de viure a Suïssa podria representar tantes persones exiliades que, en llur exili, no van perdre ni la valentia ni la fe ni la seva llengua, entre les quals hi ha totes les qui ajudaren a preservar la Santa Imatge fins al seu retorn a Núria.
La senyora Núria Carreras Patxot, que no s'ha pogut fer present en aquest acte, n'és una d'elles. I avui li volem fer agraïment del seu gest sensible i generós.
Ella ha volgut donar un significat especal a aquest acte triant-ne la data: la festa de la Visitació de Maria a la seva cosina Elisabet. Sant Lluc, en el seu Evangeli, explica que, en saber Maria, per mitjà de l'àngel, que la seva anciana cosina esperava un fill, "pujà decididament a la muntanya" per ajudar-la. Llur trobada fou un esclat de benediccions i de lloances a Déu.
Segur que aquesta germana petita de la Mare de Déu ja ha reconegut, des del Cremallera, els rius, les flors, l'aire de la pàtria; segur que està feliç de trobar el seu Model i que ve disposada a ajudar la germana gran perquè els pelegrins l'estimin més i més; segur que vol quedar-se aquí per sempre.
Que avui també sapiguem lloar, com Maria i Elisabet, Aquell que, amb la seva providència, guia el curs del món i dels pobles.