Benvolguts pelegrins

Santuari de Núria

Benvolgudes pelegrines i pelegrins:

Potser ja heu estat a Núria, potser encara no. Cas que sí, no cal que se us descrigui aquest lloc, perquè segur que no l'heu oblidat: la llum dels cims, blancs de neu o verdejant d'herba, queda per sempre impresa a la retina. Les comes i els prats, el silenci feréstec i l'esquelleig dels ramats, el lliscar dels esquís i el xiulet del Cremallera, fan obrir el pit a una presència fonda i discreta de la Mare de Déu.
 
Ella us espera. La trobareu, com sempre, ben desperta, delerosa de veure-us al seu petit i delicat Cambril. Cal, però, pujar-hi, fer un camí.
 

Cremallera

 

Alço els ulls a les muntanyes:
d'on em vindrà l'ajuda?
L'ajuda em vindrà del Senyor,
que ha fet el cel i la terra. (Salm 121)

Santuari

El pelegrí només veu allà on vol arribar. No es vol distreure, no perd temps, va de dret a visitar la Mare. Vol sentir la seva escalfor, amb olor de pa calent a taula. Potser vol simplement acotar el cap a a la seva falda:

Vinc, solitari, i en esperit,
vers la vall fina de vostra altura
i al past dolcíssim de l'Escriptura.
Enrera deixo la pols, l'oblit
de les sandàlies. Tinc fretura
de sadollar-me de vostre pit (Pere Ribot)

 

Arribar a Núria és arribar al cel. Coratge, pelegrins!